L’or d’inversió, com a tal, està exempt de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) a la Unió Europea, encara que no en altres països com Rússia. No obstant això, els inversors interessats en aquest metall han de saber que sí que han de pagar impostos per les plusvàlues que els pugui reportar la venda d’aquest. Aquestes són les claus de la fiscalitat que afecta l’or d’inversió.
Comencem el mes d’abril i, a més d’estrenar fa uns dies la primavera i el canvi d’horari d’estiu, arriba l’època de la declaració de la Renda. Per això, el nostre post d’aquesta setmana està dedicat a la fiscalitat de l’or d’inversió.
En l’Annex Novè de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit s’estableix que “es consideraran or d’inversió a l’efecte d’aquesta Llei els lingots o làmines d’or de llei igual o superior a 995 mil·lèsimes i que s’ajustin a algun dels pesos següents en la forma acceptada pels mercats de lingots”.
L’Annex inclou un llistat dels pesos que són admesos per als lingots d’or d’inversió, i que van des dels 12,5 quilos (or bancari, el que utilitzen els bancs centrals per a les seves reserves) i diverses grandàries en grams; unces troy (mesura tradicionalment usada per als metalls preciosos, equivalent a 31,10 grams); tael (mesura utilitzada a Àsia Oriental, que equival a 40 grams) i tolas (mesura usada a l’Índia, equivalent a 11,64 grams).
La Llei considera acceptables els lingots el contingut en or dels quals pur oscil·la entre 350 i 430 unces (10,88-13,37 quilos), en el cas dels lingots bancaris. Per a la resta de mesures, s’autoritzen tots aquells lingots els pesos reals dels quals no difereixin dels establerts en el llistat de l’Annex en més d’un 2%.
També tenen la consideració d’or d’inversió les monedes que compleixin els següents requisits:
Aquesta exempció afecta als lliuraments, adquisicions intracomunitàries i importacions d’or d’inversió. Els lliuraments inclouen els préstecs i les operacions de permuta financera, així com les operacions derivades de contractes de futur o a termini, sempre que tinguin per objecte de l’or d’inversió i impliquin la transmissió del poder de disposició.
En el cas de la plata, per exemple, en estar gravada amb l’IVA, el client ha de tenir en compte que el metall ha de pujar de preu prou com perquè compensi no sols aquesta prima, sinó també el 21% que ha hagut de desemborsar per l’impost.
Qüestió diferent és el que succeeix una vegada que el client ha venut l’or i ha obtingut per ell més diners del que va invertir, és a dir, una plusvàlua o guany patrimonial com la que pots obtenir amb els nostres plans de compra d’or.
Com és lògic, aquests guanys patrimonials que ha generat la transacció estan subjectes a tributació en l’impost sobre la renda, segons una sèrie de trams, en funció de la quantitat obtinguda. Aquests trams, després de la reforma de 2015, són els següents:
Aquesta consideració fiscal dels metalls d’inversió pot variar notablement en funció dels països. Com a curiositat, als Estats Units existeix una organització anomenada Sound Money Defense League (Lliga per la Defensa dels Diners en efectiu) que considera que l’or i la plata han de ser considerats com a diners, per la qual cosa ha d’eliminar-se qualsevol impost que greu la compravenda de lingots i monedes de plata per part dels ciutadans.